Marçà

Mart era el déu romà de la guerra, i del seu nom deriven tot de noms en català, tant propis com comuns; per exemple: marcial, Martí, Marcià (nom de persona)...

Marçà molt probablement és una evolució d'aquest darrer, precisament. Apareix documentat, amb la forma semillatina de Marçan, ja al segle XII.

El nom del turó que personalitza Marçà, la Miloquera, pren el nom de la miloca, una espècie de mussol de muntanya, que actualment gairebé només es troba al Pirineu. Aquesta au nocturna devia ser molt abundosa altre temps en aquest turó, i la presència d'aquests animals, una realitat molt viva per als marçalencs, que eren ben bé a sota de l'hàbitat de les miloques.

La Miloquera és un turó que s'alça uns 60 metres quasi en vertical sobre el poble, amb avencs de profunditats superiors als cent metres de traçat vertical i de gran riquesa espeleològica. Hi destaquen l'avenc de l'Heura i el del Cireret. Per arribar-hi, s'ha de seguir el camí del Calvari, lloc idoni per passejar. Primer trobem la Bassa del Castell, lloc d'esplai, i el Mirador. Al final del camí es troba la casa de l'escultor Marçà-Giné. I a dalt del cim, restes del castell i una miranda fantàstica. La pujada per aquest camí, en el darrer tros, és força sobtada.

El poble, a 315 m. d'altitud, es troba al peu del turó de la Miloquera, lloc on de fet s'originà. La seva privilegiada ubicació dins la comarca, permet desplaçar-se en poc temps a Falset (5 min.), a Móra d'Ebre (10 min.), a Reus(30 min.), a Tarragona (45 min), a Lleida (60 min) i a la costa (30 min.).

El terme de Marçà té línia de ferrocarril -la que des de Tarragona s'adreça a Móra la Nova i Saragossa- de la RENFE, on hi ha estació compartida amb Falset, dins del terme de Marçà.

Edat antiga

La recerca i els estudis de l'historiador i arqueòleg Salvador Vilaseca i Anguera van obrir la porta al coneixement de la nostra història més antiga. Tenim datades troballes des del Paleolític Inferior.

S'han descobert restes en jaciments de superfície i també en coves i balmes: les coves del Xollat, al bell mig de les Burgueres, el Cau del Molí Paperer, la Miloquera i Cal Montagut. El material més abundós és la indústria lítica i la ceràmica, principalment la d'origen romà, que ens fa creure en l'existència d'una vil·la romana.

Edat mitjana

Al cim de la Miloquera hi ha restes d'un castell que ens recorda la dominació sarraïna, probablement de mitjans del segle IX. Malgrat que els sarraïns arribaren cap al 714, l'assentament fou dificultós per l'orografia del Priorat. També s'hi troben restes d'una església de forma absidal que se situa a finals del romànic, segle XIII. Recerques posteriors han trobat, encara, al cim de la Miloquera, restes preromanes i romanes.

La parròquia de Marçà ja és esmentada en una butlla del Papa Anastasi IV el 1154

L'any 1153 el castell de Marçà surt esmentat per primera vegada per Ramon Berenguer IV. L'any 1174 el rei Alfons I infeudà el castell a Guillem II de Castellvell. El 1241 la senyoria recaigué a Alamanda, casada amb Guillem d'Entença, i passà al domini de la baronia d'Entença. L'any 1324 Jaume el Just dóna el castell de Marçà al seu fill Ramon Berenguer i entra a formar part del Comtat de Prades. A partir d'aquí, segueix les vicissituds del Comtat.

Al segle XV alguns habitants de Marçà van baixar a viure al peu del turó. Els marçalencs utilitzaren les pedres del poble vell per construir el nou. Finalment el poble s'ubicà definitivament on és actualment durant el segle XVIII.

Google maps